Vicent Boix i Ricarte.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 — València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.
Ingressa en l´ordre dels escolapis però deixà els hàbits el 1837. Liberal d´idees, com a polític ocupà diversos càrrecs administratius. Sembla que a causa de la seua vinculació amb Junta Cantonal (de la qual fou nomenat membre el 1873, tot i que rebutja el nomenament) fou jutjat en un consell de guerra que finalment l´absolgué; com a historiador fou catedràtic història de la Universitat de València, així com cronista oficial d´aquesta ciutat. Com a poeta destacà per la seua vinculació amb els Jocs Florals de Barcelona (com a mantenidor el 1877) i de València (com a un dels fundadors).
En el seu poema Record als poetes de Catalunya diu: "I eixa terra, cantors, la meua pàtria,/ és germana també de Barcelona". Escrigué tant en català com en castellà. En aquest idioma escrigué també novel·la històrica i teatre i en català 12 "milacres". De la seua obra històrica destaquen: El encubierto valenciano (1852) i Historia de la ciudad y reino de Valencia (1845-1847). Treballà també com a corresponsal per al diari de Barcelona La Corona de Aragón.
edita Bibliografia
- Eduard J.Verger, Antologia dels poetes valencians vol. II., Alfons el Magnànim, València, 1984.