Castellà.html |
| | | ca | | | de | | | en | | | es | | | fr | | | it | | | nl | | | no | | | pl | | | pt | | | ru | | | ro | | | fi | | | sv | | | tr | | | vo | | |
| |  |
|
'Español' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: [kaste'ʎano], [kaste'ʝano], [kaste'ʃano] o [kaste'ʒano]; [espa'ɲol] |
| Altres denominacions: | Espanyol |
| Parlat a: | Mèxic, Colòmbia, Espanya, Argentina, Estats Units, Perú, Veneçuela, Xile, Equador i més països i territoris. |
| Regió: | Europa (Espanya i les comunitats d'immigrants), Amèrica (Llatinoamèrica, el Carib, i els Estats Units), Àfrica (Guinea Equatorial), Oceania (Rapanui i les comunitats d'immigrants a Austràlia, Àsia (petites comunitats a les Filipines) |
| Parlants: | Gairebé 417 milions |
| Rànquing: | 2-4 (depèn de la metodologia) |
| Classificació genètica: | Indoeuropeu Llengua itàlica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Argentina, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya, Equador, El Salvador, Guinea Equatorial, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Nou Mèxic (Estats Units), Panamà, Paraguai, Perú, Puerto Rico (Estats Units), República Dominicana, el Sàhara Occidental, Uruguai, Veneçuela, Xile i Unió Europea |
| Regulat per: | Real Academia Española i altres acadèmies d'Amèrica i Filipines |
|
|
|
| ISO 639-1 | es |
| ISO 639-2 | spa |
| ISO 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | spa |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El castellà o espanyol és un idioma nascut als antics Regnes de Castella i de Navarra, parlat actualment, a més d'Espanya, en nombrosos països dels continents americà, africà i asiàtic, per 450 milions de persones (en l'anomenada Hispanitat), i per més de 500 milions si hi incloíem els que la parlen com a segona llengua.
És la llengua materna més parlada al món darrera el xinès mandarí. És la llengua més estudiada al món com a segona llengua darrera l'anglès. És llengua oficial a l'Organització de les Nacions Unides.
Pertany al grup de les llengües indoeuropees i prové de l'evolució del llatí vulgar (+90%), evidenciant també la influència de l'àrab - gran quantitat de paraules provinents d'aquesta llengua- així com del basc (evolució fonètica).
Taula de continguts |
edita Història
La llengua castellana es va desenvolupar a la regió nord-central de la península Ibèrica, a partir del llatí vulgar, amb possible influència de les llengües cèltiques i del basc. Algunes característiques del castellà inclouen la lenició (llatí: vita, castellà: vida), la palatalització (llatí: annum, castellà: año), i diftongació de les vocals breus e/o del llatí vulgar (llatí: terra, castellà: tierra; llatí: novum, castellà: nuevo); alguns d'aquests canvis fonològics es troben en altres llengües romàniques.
Durant la reconquesta, aquest dialecte del nord es va estendre cap al sud i a altres regions de la península Ibèrica.
El primer diccionari llatí-castellà (Lexicon hoc est Dictionarium ex sermone latino in hispaniensem), es va publicar a Salamanca el 1492 per Elio Antonio de Nebrija. El mateix any el propi Nebrija va publicar també la seva Gramática de la lengua castellana, la primera gramàtica d'una llengua vulgar publicada a Europa. Després del segle XVI, la llengua es va portar a Amèrica i algunes regions de l'Àsia per la colonització espanyola. El segle XX, es va portar a la Guinea Equatorial i al Sàhara Occidental.
edita Distribució geogràfica
El castellà és una de les llengües oficials de les Nacions Unides, de la Unió Europea i de la Unió Africana. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'Àfrica (Illes Canàries, Ceuta i Melilla).
Amb més de 100 milions d'habitants, Mèxic conté la població de parla castellana més gran del món. Les següents quatre poblacions més gran de parla castellana resideixen a Colòmbia (44 milions), Argentina (39 milions), Espanya (44 milions) i els Estats Units (40 milions).
El castellà es la llengua oficial de 20 estats: Argentina, Bolívia (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya, Equador, El Salvador, Guinea Equatorial (co-oficial amb el francès), Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai (co-oficial amb el guaraní), Perú (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), República Dominicana, Uruguai, Veneçuela i Xile. Als Estats Units és co-oficial a l'estat de Nou Mèxic i al territori de Puerto Rico.
| Per ordre alfabètic | Per nombre de parlants |
|---|---|
|
|
edita Fonologia
El sistema consonant del castellà va sofrir canvis importants que el van separar de la resta de les llengües ibèriques:
- La /f/ inicial va evolucionar a una /h/ suau, so que es va perdre després, encara que a l'ortografia es conserva ("facer"-->"hacer")
| Llengua castellana |
|---|
 |
|
Noms de la llengua |
- La consonant /b/ i la /v/ tenen el mateix so bilabial oclusiu o fricatiu, encara que l'ortografia conserva la diferència històrica.
- La consonant sonora alveolar fricativa /z/ (que s'escrivia "s" entre dues vocals com el català actual), es va convertir en alveolar fricativa sorda /s/ (que s'escrivia "ss" entre dues vocals, com el català actual). Avui, en castellà s'escriu només "s", i el so és com la "ss" catalana.
- L'africada postalveolar sonora /dz/ (que s'escrivia "z" amb el mateix so que la z catalana), es va convertir en sorda (/ts/), (com ho eren la "ç", "ce", "ci" del castellà antic), i aquest so /ts/ es va convertir al nord d'Espanya en la consonant interdental /θ/, (que ara s'escriu "z", "ce", "ci"), però al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica es va convertir en el so /s/.
- La fricativa postalveolar sonora /ʒ/ (que s'escrivia "j, "ge", "gi", i que es pronunciava com en el català actual), es va unir amb el la sorda /ʃ/ (que s'escrivia "x", i que es pronunciava com la x en el català actual de la paraula "això"). Posteriorment, va evolucionar a /x/ (so similar a la /h/ però amb més força, inexistent en el català, i que en el castellà actual s'escriu "j", "ge", "gi").
No obstant això, la pronunciació antiga del castellà s'ha preservat en la llengua sefardita, coneguda com a "ladino", que és parlada per els descendents dels jueus sefardites que van ser expulsats d'Espanya el segle XV.
edita Variacions dialectals
Les variacions dialectals a les regions d'Espanya i d'Amèrica són mínimes atesa la seva gran extensió territorial i el seu elevat nombre de parlants nadius. La pronunciació basada en la llengua escrita és considerada l'estàndard internacional, encara que hi ha diferències regionals.
edita s, c, z, x
A la regió nord-central d'Espanya, la c i la z tenen un so interdental vocal fricatiu (θ). Al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica, es pronuncien com la s. La x, al nord de Espanya usualment es pronúncia com la s en posició postvocàlica, a Llatinoamèrica en la parla formal manté el seu so ks.
edita Pronoms personals
El castellà té tres pronoms personals de la segona persona del singular: tú, usted i vos. Tú i vos són informals a les respectives zones on es fan servir. Antigament a Espanya vos era molt formal. Usted és gairebé universalment formal, amb excepció de part de Colòmbia. Vos és utilitzat en lloc de tú a l'Argentina, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, l'Equador, el Paraguai i l'Uruguai.
El castellà té dos pronoms personals per a la segona persona del plural: vosotros i ustedes. A Espanya, ambdues formes són utilitzades, la primera és informal i la segona és formal. A Llatinoamèrica i la major part de Canàries, només s'utilitza ustedes formal i informalment, vosotros és considerat molt arcaic. A Andalusia occidental de vegades es combina ustedes amb conjugació de la segona persona del plural: "Ustedes cantáis".
La conjugació de la segona persona del singular difereix força a les diferents regions de parla castellana. Aquestes són algunes formes per a dir "tu parles", utilitzant el pronom que es considera informal a les següents regions o països:
- Espanya i Mèxic: tú hablas
- Argentina i Amèrica Central: vos hablás
- Uruguai: vos hablás, tú hablás
- Xile: tú hablái, vos hablái
- Colòmbia: usted habla, sumercé habla
- Veneçuela (Maracaibo): vos habláis
- Equador: vos hablas, vos hablás, vos habláis
Una altra diferència és l'ús del passat pefecte (yo he viajado) a la major part d'Espanya, referit a un fet recent, quan a Llatinoamèrica s'usa el passat simple (yo viajé).
edita Pàgines relacionades
edita Enllaços externs
- Real Academia Española
- Glosas Emilianenses
- El primer vagido de nuestra lengua
- (anglès) Castellà: Informació a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi spa
|
|||
|---|---|---|---|
| aragonès · asturià o lleonès · castellà o espanyol · català · dàlmata (extingida) · francès | |||
| francoprovençal · gallec · italià · occità · portuguès · retoromànic · romanès · sard |